Ara que ja hem acabat aquest bloc de l’assignatura, m’agradaria afegir una última entrada per reflexionar sobre tots els coneixements nous que he obtingut gracies a aquesta.
Mai havia sentit el concepte “TIC” i tampoc sabia que volia significar, ni que actualment tingués tant de ressò dins la nostra societat. Tampoc tenia cap coneixement sobre el que era una web 2.0 i n’havia sentit a parlar molt poc. Així doncs, ara veig que realment tenia molts pocs coneixements respecte les noves tecnologies i la informàtica actual, de manera que aquesta assignatura ha sigut molt enriquidora per a mi.
Primerament, vam aprendre que són les TIC i més concretament com es desenvolupen dins del món educatiu. Juntament amb les TIC, vam profunditzar en aprendre que són les Webs 2.0.
Un cop que ja ens havíem endinsat més en el món de la informàtica i la educació, vam centrar-nos en estudiar altres aspectes més concrets com els multimèdia o els audiovisuals, però sense deixar de banda la visió educativa d’aquests. Vam analitzar les aplicacions multimèdia segons la seva finalitat, la seva concepció de l’aprenentatge, el grau de control del professional, entre d’altres. A més d’aquests, també van aprendre a analitzar els mitjans audiovisuals segons els seus aspectes morfològics i sintàctics.
A banda d’aquests conceptes més teòrics, també hem après a realitzar diferents tipus de presentacions digitals amb una gran varietat de programes i a fer vídeos amb diferents recursos, és a dir, ens hem format per a poder oferir en un futur pròxim bons materials digitals als nostres alumnes.
També vull d’estacar, que hem après quin paper juga actualment la informàtica en el món educatiu, a partir del Projecte educat 1x1, el qual hem analitzat amb la visió d’un vídeo.
Finalment, només hem cal dir que realment crec que aquesta assignatura ha sigut interessant i que ens ha allunyat de ser uns analfabets digitals. La temàtica tractada crec que ha sigut encertada, tenint en compte les nostres professions futures i la utilitat que en podrem extreure d’elles. A més, les classes han sigut dinàmiques, ja que tot i que sempre hi ha hagut una part teòrica, després hem realitzat pràctiques per a aplicar els coneixements apressos a classe.
diumenge, 22 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
L'ús de les TIC a l'escola Sant Jaume
En aquesta pràctica, hem analitzat l'ús i les funcions de les TIC en un centre educatiu a través de l'elaboració d'un vídeo. Concretament en aquest hi podeu trobar una entrevista a la directora del centre, a un professor d 'informàtica i a un alumne de primària, a més de fotografies que mostren d’infraestructura informàtica del centre, les seves equipacions i les seves instal•lacions.
Amb aquest treball hem pogut obtenir una visió real de com un centre educatiu fa ús de les TIC, de com les ha integrat i desenvolupat, de quines problemàtiques a tingut alhora d'aplicar-la al centre, de quines millores ha notat respecte el rendiment dels alumnes, entre d'altres aspectes.
El centre triat ha sigut l'escola Sant Jaume de la Fet, situada a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.
El treball l'he realitzat juntament amb les meves companyes: Merche Muñoz, Marta Martínez y Esther Santacana.
Espero que us hagi agradat!
Amb aquest treball hem pogut obtenir una visió real de com un centre educatiu fa ús de les TIC, de com les ha integrat i desenvolupat, de quines problemàtiques a tingut alhora d'aplicar-la al centre, de quines millores ha notat respecte el rendiment dels alumnes, entre d'altres aspectes.
El centre triat ha sigut l'escola Sant Jaume de la Fet, situada a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.
El treball l'he realitzat juntament amb les meves companyes: Merche Muñoz, Marta Martínez y Esther Santacana.
Espero que us hagi agradat!
dissabte, 30 d’abril del 2011
Anàlisi del videojoc "Blocos"
Aquesta entrada al bloc esta dirigida a mostrar-vos l’anàlisi de dos videojocs extrets de la web 365.edu. Aquest, ha estat elaborat per la Merche Muñoz i jo, la Carla Mateo i a més de mostrar-vos el nostre anàlisi, també especificarem el disseny d’una estratègia per introduir aquest material en un context educatiu.
Els videojocs es defineixen com a “espais” en els quals les persones aprenen a situar significats, a construir-los, a través de l’experiència. D’aquesta manera, fomenten la reflexió sobre la pròpia acció, l’inserció dels infants dins la societat i per últim, faciliten la creació d’estratègies per a la resolució de conflictes.
El joc a analitzar s’anomena “Blocs”. Aquest, està destinat a l’etapa infantil que va des dels 3 als 6 anys i es situa dins de l’àmbit de formació i educació. L’utilització del joc, consisteix en construir mitjançant diverses peces una estructura fixant-se en un model previ que es mostra a la pantalla. A mesura que van resolent les diverses construccions, el número de peces va augmentant, i aquest incrementa la seva complexitat. A més, l’última pantalla esta dirigida a la pròpia construcció de l’infant i per tant, no hi ha cap model a seguir i permet deixar volar la seva imaginació.
Els objectiu d’aquest videojoc són:
• Treballar les figures geomètriques
• Estudiar els diferents colors
• Aprendre les diverses disposicions de l’espai
• Ser conscients que s’han de respectar unes regles
Aquest joc interactiu es podria utilitzar en diferents contextos. Per una banda, les pròpies famílies poden fer ús d’aquest videojoc i també d’altres de l’estil, els quals es troben a la xarxa d’Internet. Tot i això, els adults sempre han d’estar supervisant als infants per si tenen algun tipus de problema tècnic, ja que són molt petits per utilitzar correctament un ordinador. Per altra banda, aquesta tipologia de jocs també es pot utilitzar a les aules, amb la finalitat de reforçar continguts explicats a classe.
L’estratègia dissenyada per utilitzar aquest recurs educatiu proposa que els infants, de manera individual, experimentin amb el videojoc per tal d’assolir els objectius esmentats anteriorment. En aquest sentit, es necessitaria la supervisió de més d’un mestre, ja que la ràtio d’infants oscil·la entre 20 i 25, i un únic docent no pot satisfer les necessitats de cadascun dels nens i nenes. Aquesta activitat, la duríem a terme en un espai ampli que disposes de suficients ordinadors per a cadascun dels alumnes i connexió a Internet. A més, la realitzaríem a l’horari de tarda, ja que considerem que és una activitat relaxada, divertida, la qual no requereix molta concentració i en aquesta estona, els infants han de dur a terme activitats més lúdiques perquè el seu nivell d’atenció i concentració és més baix que a primera hora del matí.
Pel que fa al rol que ha de seguir el docent, diríem que aquest s’ha de mantenir al marge de l’activitat tot i que controlant i supervisant l’utilització adequada del recurs i pel que fa al rol dels alumnes, aquests han de fer el seu propi treball, però també interactuar i ajudar-se mútuament.
Per una banda, les dificultats que poden sorgir durant la realització, poden ser de caràcter tècnic com per exemple amb la connexió d’Internet o amb l’ordinador i per altra banda, un dels avantatges que aporta és que els nens i nenes comencen a interactuar amb els ordinadors en edats primerenques, fet que fa que l’incorporin i vegin les noves tecnologies com un recurs quotidià.
Finalment, hem escollit aquest recurs ja que pensem que és una activitat senzilla amb bastants objectius que facilita l’aprenentatge de diferents conceptes en relació a la construcció amb figures geomètriques d’una manera entretinguda i dinàmica .
Els videojocs es defineixen com a “espais” en els quals les persones aprenen a situar significats, a construir-los, a través de l’experiència. D’aquesta manera, fomenten la reflexió sobre la pròpia acció, l’inserció dels infants dins la societat i per últim, faciliten la creació d’estratègies per a la resolució de conflictes.
El joc a analitzar s’anomena “Blocs”. Aquest, està destinat a l’etapa infantil que va des dels 3 als 6 anys i es situa dins de l’àmbit de formació i educació. L’utilització del joc, consisteix en construir mitjançant diverses peces una estructura fixant-se en un model previ que es mostra a la pantalla. A mesura que van resolent les diverses construccions, el número de peces va augmentant, i aquest incrementa la seva complexitat. A més, l’última pantalla esta dirigida a la pròpia construcció de l’infant i per tant, no hi ha cap model a seguir i permet deixar volar la seva imaginació.
Els objectiu d’aquest videojoc són:
• Treballar les figures geomètriques
• Estudiar els diferents colors
• Aprendre les diverses disposicions de l’espai
• Ser conscients que s’han de respectar unes regles
Aquest joc interactiu es podria utilitzar en diferents contextos. Per una banda, les pròpies famílies poden fer ús d’aquest videojoc i també d’altres de l’estil, els quals es troben a la xarxa d’Internet. Tot i això, els adults sempre han d’estar supervisant als infants per si tenen algun tipus de problema tècnic, ja que són molt petits per utilitzar correctament un ordinador. Per altra banda, aquesta tipologia de jocs també es pot utilitzar a les aules, amb la finalitat de reforçar continguts explicats a classe.
L’estratègia dissenyada per utilitzar aquest recurs educatiu proposa que els infants, de manera individual, experimentin amb el videojoc per tal d’assolir els objectius esmentats anteriorment. En aquest sentit, es necessitaria la supervisió de més d’un mestre, ja que la ràtio d’infants oscil·la entre 20 i 25, i un únic docent no pot satisfer les necessitats de cadascun dels nens i nenes. Aquesta activitat, la duríem a terme en un espai ampli que disposes de suficients ordinadors per a cadascun dels alumnes i connexió a Internet. A més, la realitzaríem a l’horari de tarda, ja que considerem que és una activitat relaxada, divertida, la qual no requereix molta concentració i en aquesta estona, els infants han de dur a terme activitats més lúdiques perquè el seu nivell d’atenció i concentració és més baix que a primera hora del matí.
Pel que fa al rol que ha de seguir el docent, diríem que aquest s’ha de mantenir al marge de l’activitat tot i que controlant i supervisant l’utilització adequada del recurs i pel que fa al rol dels alumnes, aquests han de fer el seu propi treball, però també interactuar i ajudar-se mútuament.
Per una banda, les dificultats que poden sorgir durant la realització, poden ser de caràcter tècnic com per exemple amb la connexió d’Internet o amb l’ordinador i per altra banda, un dels avantatges que aporta és que els nens i nenes comencen a interactuar amb els ordinadors en edats primerenques, fet que fa que l’incorporin i vegin les noves tecnologies com un recurs quotidià.
Finalment, hem escollit aquest recurs ja que pensem que és una activitat senzilla amb bastants objectius que facilita l’aprenentatge de diferents conceptes en relació a la construcció amb figures geomètriques d’una manera entretinguda i dinàmica .
dimarts, 19 d’abril del 2011
Un nou invent, l' Ebook
Últimament mentre viatjava en transport públic, me estat fixant en que hi ha molta gent que utilitza Ebooks en comptes de llibres de text. La popularitat dels llibres electronics o e-books ha augmentat molt en els últims anys, tot i que cal fer esment que en un primer moment va sorgir un cert recel en l’adquisició tant dels e-books com dels e-readers; sobretot perquè eren molt cars, hi havia poca diversitat de llibres electrònics i es desencadenà certa nostàlgia i aire romàntic als llibres en paper: qui no ha sentit parlar de “a mi m’agrada molt més passar les fulles d’un llibre real que no baixar el cursor de l’e-reader”. però tot i aquesta nostàlgia, també cal pensar en la comoditat dels ebboks.
A continuació, us presentaré alguns avantatges i desavantatges que presenta aquesta nova invenció.
Entre les principals avantatges dels e-readers trobem:
•El seu pes: l’e-reader és un suport molt lleuger que ens permet tenir llibres i llibres dins la seva memòria sense que aquest afecti al pes físic de la màquina.
•Memòria: poder tenir centenars i centenars de llibres al nostre abast només és possible si estem a la biblioteca. Amb els e-books podem llegir pàgines i pàgines de literatura mentre viatgem en transport públic o esperem la sortida dels nens de l’escola.
•Internet: un dels serveis que ofereixen els e-readers és la possibilitat de connectar-te a la xarxa i així poder consultar les biografies dels autors o algun terme que no haguem entès.
•Canvi de lletra: podem augmentar la mida de la lletra per facilitar la lectura.
Entre els inconvenients trobem:
•Pirateria: de la mateixa forma que amb el cine o la música, l’entrada de la literatura al món digital facilita, en gran mesura, l’entrada de la pirateria.
•El preu: tot i que a mesura que passa el temps van baixant els preus, el cost de sortida dels e-readers va ser bastant elevant. Si a això li sumem que ràpidament queda obsolet, veiem que el tàndem es col•loca entre els aspectes negatius.
Hi ha moltes persones que excusen la no utilització dels e-readers i els e-books al•legant que llegir en aquest tipus de suport els hi cansa la vista. Res més allunyat de la realitat ja que la pantalla dels e-readers no és igual a la pantalla de l’ordinador. Estan fetes de tinta electrònica que no necessita retroil•luminació i no s’ha d’actualitzar constantment; per això no cansa la vista i s’assembla molt a la lectura sobre paper normal.
Bé, un cop exposades aquestes dades, crec que ja podeu crear la vostra opinió sobre si són útils o no els Ebooks.
Personalment, m'agradaria disposar-ne d'un per a poder tenir un gran quantitat de llibres disponibles en un petit aparell, però tot i això no renunciaria a tenir en paper algun que un altre llibre.
A continuació, us presentaré alguns avantatges i desavantatges que presenta aquesta nova invenció.
Entre les principals avantatges dels e-readers trobem:
•El seu pes: l’e-reader és un suport molt lleuger que ens permet tenir llibres i llibres dins la seva memòria sense que aquest afecti al pes físic de la màquina.
•Memòria: poder tenir centenars i centenars de llibres al nostre abast només és possible si estem a la biblioteca. Amb els e-books podem llegir pàgines i pàgines de literatura mentre viatgem en transport públic o esperem la sortida dels nens de l’escola.
•Internet: un dels serveis que ofereixen els e-readers és la possibilitat de connectar-te a la xarxa i així poder consultar les biografies dels autors o algun terme que no haguem entès.
•Canvi de lletra: podem augmentar la mida de la lletra per facilitar la lectura.
Entre els inconvenients trobem:
•Pirateria: de la mateixa forma que amb el cine o la música, l’entrada de la literatura al món digital facilita, en gran mesura, l’entrada de la pirateria.
•El preu: tot i que a mesura que passa el temps van baixant els preus, el cost de sortida dels e-readers va ser bastant elevant. Si a això li sumem que ràpidament queda obsolet, veiem que el tàndem es col•loca entre els aspectes negatius.
Hi ha moltes persones que excusen la no utilització dels e-readers i els e-books al•legant que llegir en aquest tipus de suport els hi cansa la vista. Res més allunyat de la realitat ja que la pantalla dels e-readers no és igual a la pantalla de l’ordinador. Estan fetes de tinta electrònica que no necessita retroil•luminació i no s’ha d’actualitzar constantment; per això no cansa la vista i s’assembla molt a la lectura sobre paper normal.
Bé, un cop exposades aquestes dades, crec que ja podeu crear la vostra opinió sobre si són útils o no els Ebooks.
Personalment, m'agradaria disposar-ne d'un per a poder tenir un gran quantitat de llibres disponibles en un petit aparell, però tot i això no renunciaria a tenir en paper algun que un altre llibre.
dimarts, 29 de març del 2011
Identitat Digital
Aquesta setmana a classe hem profunditzat en el món dels Power Point. Tots portem anys treballant amb aquesta aplicació de l'Office, però aquesta classe ha servit per millorar i expandir-los nostres coneixements sobre aquest.
Aquests nous coneixements, els hem posat a pràctica a través de l'elaboració d'una presentació en Power Point sobre la Identitat Digital.
A continuació us mostro el treball que he realitzat juntament amb les meves companyes Merche Muñoz i Marta Martinez. En ell hi trobareu aspectes com:
- Definició d'identitat digital
- Passos per a crear-ne una
- Disposició d'identitat personal
- Riscos alhora de gestionar una identitat digital
- Prevencions per gestionar-la
- Identitat digital i educació
- Identitat digital i professors
A més, aquesta presentació disposa de vídeos, imatges i música. Tot i això, no podreu gaudir de la música i els vídeos a causa del programa Slideshare.
Aquests nous coneixements, els hem posat a pràctica a través de l'elaboració d'una presentació en Power Point sobre la Identitat Digital.
A continuació us mostro el treball que he realitzat juntament amb les meves companyes Merche Muñoz i Marta Martinez. En ell hi trobareu aspectes com:
- Definició d'identitat digital
- Passos per a crear-ne una
- Disposició d'identitat personal
- Riscos alhora de gestionar una identitat digital
- Prevencions per gestionar-la
- Identitat digital i educació
- Identitat digital i professors
A més, aquesta presentació disposa de vídeos, imatges i música. Tot i això, no podreu gaudir de la música i els vídeos a causa del programa Slideshare.
Identitat Digital
View more presentations from martonamg.
dilluns, 28 de març del 2011
Realització d'un videoclip
Avui us presento el videoclip que vaig elaborar amb les meves companyes, Marta Martínez i Merche Muñoz.
En aquest hi podeu trobar diferents fonts, com fragments de vídeos, imatges i música, que giren entorn d'una mateixa temàtica, el tsunami que va tenir lloc el passat 11 de Març al Japó.
L'objectiu de realitzar aquest videoclip ha estat aprendre a transmetre un determinat missatge a través dels elements esmentats anteriorment, juntament amb les conceptes tractats a classe sobre el llenguatge audiovisual, el elements sintàctics i semàntics.
Espero que us hagi agrada't, i si teniu temps, m'agradaria que hem diguéssiu quines emocions i sentiments us ha despertat.
Gràcies!
En aquest hi podeu trobar diferents fonts, com fragments de vídeos, imatges i música, que giren entorn d'una mateixa temàtica, el tsunami que va tenir lloc el passat 11 de Març al Japó.
L'objectiu de realitzar aquest videoclip ha estat aprendre a transmetre un determinat missatge a través dels elements esmentats anteriorment, juntament amb les conceptes tractats a classe sobre el llenguatge audiovisual, el elements sintàctics i semàntics.
Espero que us hagi agrada't, i si teniu temps, m'agradaria que hem diguéssiu quines emocions i sentiments us ha despertat.
Gràcies!
dimarts, 15 de març del 2011
Anàlisis i interpretació d’un curtmetratge
Títol: "Lo siento, te quiero"
Enllaç del curtmetratge
Aquestes imatges mostren alguns dels elements sintàctics del curtmetratge que he analitzat:
ANÀLISIS DE LA FIGURA RETÒRICA
Aquests curtmetratge explica la història d’un noi que un dia va ser infidel al seu cor. Aquest remordiment el perseguirà tota la vida, i no se’n podrà lliurà d’ ell fins que no afronti la realitat.
Dintre d’aquesta historia podem extreure una metàfora. En els primers minuts del vídeo veiem com el protagonista té un tall al cor; Cap a la meitat del curt comença a aparèixer un líquid de color negre provinent d’aquest tall (minut 5.25); Cap al final del vídeo veiem com l’home escup una espècie de peix que suposadament tenia dintre del cor.
L’expulsió d’aquest peix, simbolitza una metàfora ja que l’home escup els seus remordiments i mals records amb aquesta acció. Tots aquests remordiments i lamentacions estan representats entre els minuts 6 i 7 del curtmetratge.
ANÀLISIS DEL CURTMETRATGE.
1. Aspectes morfològics.
Elements visuals
- Iconicitat/Abstracció: L’obra està representada en espais reals, amb objectes reals i amb personatges reals pel que hi observem un alt nivell d’iconicitat, l’únic element abstracte que hi trobem és la substància negre que surt de les clavegueres al minut 6.12.
- Denotació / connotació. Com ha element denotatiu podem trobar la trama de la història, mentre que l’element connotatiu recauria en allò que nosaltres percebem de la trama, és a dir, els sentiments o emocions que sentim al veure el vídeo.
- Simplicitat / complexitat. En aquests curt hi trobem certa complexitat ja que apareixen variacions de plans, d’enquadrament, d’angulacions, de llums, de colors...
- Originalitat / redundància. La història que ens explica el curt té una trama original, amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç. La originalitat també la podem trobar en el flashback que apareix cap a la midat del curt i en el fet que no sabem com acabarà la història fins que no arribem al final.
Elements sonors
- Música. Durant alguns moments del curt, apareixen melodies de fons. Per exemple al minut 1.50 trobem una melodia suau i relaxant, mentre que al minut 4.13 trobem una melodia alegre i divertida. Tot i això, la música no és un element destacable.
- Efectes de so. Els efectors sonors no són abundants en aquest curt, però hi podem trobar un al minut 6.14, que representa el so del líquid negre que apareix de les clavegueres.
- Veu. Els personatges parlen i interactuen entre ells mitjançant el diàleg oral, pel que podem sentir les seves veus. Cal dir també, que no hi ha cap veu en off.
- Silenci. Hi podem trobar alguns moments de silenci, com per exemple al minut 8.38, però aquets són escassos ja que gairebé sempre hi trobem alguna melodia de fons o els dialegs dels diferents personatges del curt.
2. Aspectes sintàctics.
2.1 Enquadrament. Trobem un enquadrament central
2.2 Tipus de plans. Trobem diferents tipus de plans, per exemple al minut 1:34 podem observar un pla narratiu i sencer, mentre que al segon 37, observem un plans expressiu i de detall
2.3 Composició de la imatge. Els personatges o objectes principals es situen en les interseccions resultants de dividir la pantalla en una quadrícula de 3x3.
2.4 Angulació i inclinació de la càmera. La majoria de les angulacions que hi trobem estan efectuades en un angles central o mig. Per exemple podem veure un Angle mig al minut 1.18
2.5 Profunditat de camp. En el minut 1.28, per exemple, trobem poca profunditat de camp, ja que només es veuen amb claredat les lletres mentre que tot el demés està borrós.
2.6 Moviments de càmera. Podem trobar moviments físics en els primers minuts del vídeo, aquets mostren narració i descripció de l’escènica.
2.7 Continuïtat o raccor. Del minut 1.27 al 1.32 hi trobem una continuïtat en la direcció del moviment, mentre que del minut 0.37 al 0.42 hi ha una discontinuïtat de la lluminositat.
2.8 Ritme. El Ritme que hi apareix al curt és suau, ja que es desenvolupa a partir de plans llargs i poc nombrosos (en els primers minuts).
2.9 Il•luminació. Hi ha força varietat d’iluminació a causa de la diversitat d’espais, però per exemple, al minut 1.03 trobem una il•luminació dura amb ombres i contrastos. Aquesta també és una il•luminació directe i posterior.
2.10 Color. Trobem diversitat de colors, ja que com he dit anteriorment no hi ha un únic espai, sinó que el vídeo es representa en diferents ambients. Al minut 1.03, per exemple, trobem colors amb saturació i de tonalitats blanques, que aporten puresa i tranquil•litat.
2.11 Transicions. N’hi ha varies transicions durant tot el curt. Una d’elles apareix del minut 1.16 al 1.17 i és una edició per tall, ja que es canvia de pla i escena directament.
2.12 Codis gràfics Al principi del curt, trobem títols de crèdit. I al minut 1.30 apareixen codis escrits, “Lo siento, te quiero”.
2.13 Trucs i efectes especials. No abunden els efectes especial, tot i això al segon 0.53 veiem dos imatges, la gravada directament i la que es reflecteix en un mirall i és captada per la càmera, pel que veiem dues perspectives de la mateixa escena. També al minut 6:12 veiem com surt de la claveguera una substància negrosa.
2.14 Música i efectes sonors. Durant tot el curt podem apreciar diferents melodies relacionades amb allò que es vol transmetre, per això en trobem d’alegres i de tristes. Per exemple, trobem un so directe i alhora gairebé silenciós, ja que només s’ha enregistrat el so de fons, al segon 35.
Enllaç del curtmetratge
Aquestes imatges mostren alguns dels elements sintàctics del curtmetratge que he analitzat:
ANÀLISIS DE LA FIGURA RETÒRICA
Aquests curtmetratge explica la història d’un noi que un dia va ser infidel al seu cor. Aquest remordiment el perseguirà tota la vida, i no se’n podrà lliurà d’ ell fins que no afronti la realitat.
Dintre d’aquesta historia podem extreure una metàfora. En els primers minuts del vídeo veiem com el protagonista té un tall al cor; Cap a la meitat del curt comença a aparèixer un líquid de color negre provinent d’aquest tall (minut 5.25); Cap al final del vídeo veiem com l’home escup una espècie de peix que suposadament tenia dintre del cor.
L’expulsió d’aquest peix, simbolitza una metàfora ja que l’home escup els seus remordiments i mals records amb aquesta acció. Tots aquests remordiments i lamentacions estan representats entre els minuts 6 i 7 del curtmetratge.
ANÀLISIS DEL CURTMETRATGE.
1. Aspectes morfològics.
Elements visuals
- Iconicitat/Abstracció: L’obra està representada en espais reals, amb objectes reals i amb personatges reals pel que hi observem un alt nivell d’iconicitat, l’únic element abstracte que hi trobem és la substància negre que surt de les clavegueres al minut 6.12.
- Denotació / connotació. Com ha element denotatiu podem trobar la trama de la història, mentre que l’element connotatiu recauria en allò que nosaltres percebem de la trama, és a dir, els sentiments o emocions que sentim al veure el vídeo.
- Simplicitat / complexitat. En aquests curt hi trobem certa complexitat ja que apareixen variacions de plans, d’enquadrament, d’angulacions, de llums, de colors...
- Originalitat / redundància. La història que ens explica el curt té una trama original, amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç. La originalitat també la podem trobar en el flashback que apareix cap a la midat del curt i en el fet que no sabem com acabarà la història fins que no arribem al final.
Elements sonors
- Música. Durant alguns moments del curt, apareixen melodies de fons. Per exemple al minut 1.50 trobem una melodia suau i relaxant, mentre que al minut 4.13 trobem una melodia alegre i divertida. Tot i això, la música no és un element destacable.
- Efectes de so. Els efectors sonors no són abundants en aquest curt, però hi podem trobar un al minut 6.14, que representa el so del líquid negre que apareix de les clavegueres.
- Veu. Els personatges parlen i interactuen entre ells mitjançant el diàleg oral, pel que podem sentir les seves veus. Cal dir també, que no hi ha cap veu en off.
- Silenci. Hi podem trobar alguns moments de silenci, com per exemple al minut 8.38, però aquets són escassos ja que gairebé sempre hi trobem alguna melodia de fons o els dialegs dels diferents personatges del curt.
2. Aspectes sintàctics.
2.1 Enquadrament. Trobem un enquadrament central
2.2 Tipus de plans. Trobem diferents tipus de plans, per exemple al minut 1:34 podem observar un pla narratiu i sencer, mentre que al segon 37, observem un plans expressiu i de detall
2.3 Composició de la imatge. Els personatges o objectes principals es situen en les interseccions resultants de dividir la pantalla en una quadrícula de 3x3.
2.4 Angulació i inclinació de la càmera. La majoria de les angulacions que hi trobem estan efectuades en un angles central o mig. Per exemple podem veure un Angle mig al minut 1.18
2.5 Profunditat de camp. En el minut 1.28, per exemple, trobem poca profunditat de camp, ja que només es veuen amb claredat les lletres mentre que tot el demés està borrós.
2.6 Moviments de càmera. Podem trobar moviments físics en els primers minuts del vídeo, aquets mostren narració i descripció de l’escènica.
2.7 Continuïtat o raccor. Del minut 1.27 al 1.32 hi trobem una continuïtat en la direcció del moviment, mentre que del minut 0.37 al 0.42 hi ha una discontinuïtat de la lluminositat.
2.8 Ritme. El Ritme que hi apareix al curt és suau, ja que es desenvolupa a partir de plans llargs i poc nombrosos (en els primers minuts).
2.9 Il•luminació. Hi ha força varietat d’iluminació a causa de la diversitat d’espais, però per exemple, al minut 1.03 trobem una il•luminació dura amb ombres i contrastos. Aquesta també és una il•luminació directe i posterior.
2.10 Color. Trobem diversitat de colors, ja que com he dit anteriorment no hi ha un únic espai, sinó que el vídeo es representa en diferents ambients. Al minut 1.03, per exemple, trobem colors amb saturació i de tonalitats blanques, que aporten puresa i tranquil•litat.
2.11 Transicions. N’hi ha varies transicions durant tot el curt. Una d’elles apareix del minut 1.16 al 1.17 i és una edició per tall, ja que es canvia de pla i escena directament.
2.12 Codis gràfics Al principi del curt, trobem títols de crèdit. I al minut 1.30 apareixen codis escrits, “Lo siento, te quiero”.
2.13 Trucs i efectes especials. No abunden els efectes especial, tot i això al segon 0.53 veiem dos imatges, la gravada directament i la que es reflecteix en un mirall i és captada per la càmera, pel que veiem dues perspectives de la mateixa escena. També al minut 6:12 veiem com surt de la claveguera una substància negrosa.
2.14 Música i efectes sonors. Durant tot el curt podem apreciar diferents melodies relacionades amb allò que es vol transmetre, per això en trobem d’alegres i de tristes. Per exemple, trobem un so directe i alhora gairebé silenciós, ja que només s’ha enregistrat el so de fons, al segon 35.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)